Metodologies de co-disseny de polítiques públiques amb motiu de procomuns.net

Posted on Posted in Co-design, Commons, Research

Des del grup de recerca Dimmons, de recent creació a l’IN3 de la UOC, hem treballat en la co-definició de polítiques públiques per mitjà de la trobada procomuns.net i dins del seu col·lectiu organitzador, conformat per diversos projectes, actors i experts a Barcelona del que anomenem econonomia col·laborativa procomú, en estreta col·laboració per a la seva posada en marxa amb el departament de Barcelona Activa de l’Ajuntament de la ciutat.

Amb l’esperit que la recerca aplicada i el treball interdisciplinar, basat en casos i problemàtiques d’actualitat, ha de conformar la base de com el món acadèmic, cívic i tecnològic es coordinen per desenvolupar plegats mesures i avenços amb impacte real, des de Dimmons ens hem implicat especialment en la coordinació i facilitació de dinàmiques de co-creació que, en aquest context, servissin per la definició participativa de polítiques públiques.

Aquest escrit és un recorregut detallat de com s’han dut a terme entre Novembre de 2015 i Març de 2016 tot un seguit d’accions i de desplegament metodològic per part de Dimmons i altres persones i entitats, per tal d’arribar de mode participatiu i coordinat a emmarcar, definir i acompanyar finalment més de 120 propostes de polítiques, regulacions i mesures per promoure l’economia col·laborativa procomú a Barcelona i també en clau Europea.

Mesures a les s’ha pogut posteriorment donar suport addicional per via de la plataforma pel Pla d’Acció Municipal (PAM) de l’Ajuntament de Barcelona, per part de les persones empadronades a la ciutat, per a que així puguin ser polítiques i regulacions tingudes en compte en base a diferents criteris per a la seva aplicació a curt, mig o llarg termini.

El context: una altres economies col·laboratives i el seu impacte local

La necessitat que va donar tret de sortida al projecte va ser doble: per una banda, la possibilitat d’assessorar l’Ajuntament de Barcelona en un diagnòstic sobre l’economia col·laborativa i la producció procomú a la ciutat. Per l’altre, un context a nivell Europeu i internacional on les vessants més corporativistes i extractives de l’anomenada “sharing economy” avancen progressivament fent-se lloc enmig de l’acceleració dels mitjans digitals i la polèmica entre l’opinió pública (així com la manca de consens a nivell de mesures per regular la seva activitat).

En comptes d’articular sobre el tema una resposta a mode d’informe o anàlisi d’experts a l’ús, o d’encetar altres metodologies per detallar possibles diagnòstics i solucions des d’una visió empiricista o d’”amunt abaix”, la resposta va ser activar un grup de treball interdisciplinar amb representants del sector i agents locals clau, com a primer pas, per tal de compartir la identificació de reptes i oportunitats en aquest àmbit, a nivell global i especialment local.

Com a segon pas, es va acordar i coordinar la celebráció d’unes jornades temàtiques sobre el tema, que fossin oportunitat per divulgar aquesta vessant anterior i amb més recorregut del que s’ha anomenat recentment “economia col·laborativa”. Concebent la coordinació d’una trobada presencial com a un espai per debatre i articular propostes de noves polítiques per part d’iniciatives locals i actors rellevants a la ciutat, així com experts internacionals, responsables polítics i societat civil, per tal d’abordar qüestions sobre aquest àmbit de manera transversal i aplicada.

A més, coincidint en el calendari la finestra d’oportunitat que representa un canvi de govern municipal que encetava, en iniciar la seva activitat, el procés de consulta ciutadana per definir el seu proper Pla d’Acció Municipal (PAM). Per tant l’escenari ideal per coordinar lo millor possible un encaix de propostes concretes que es poguessin promoure i ser considerades per aquell canal, com s’explicarà més endavant.

De l’eina DAFO a la redacció col·laborativa

Com a primera fase, en una sessió inicial de treball es va dur a terme una anàlisi estratègica per a avaluar les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de l’economia col·laborativa en relació a la producció procomú (tot seguint la metodologia i format del que s’anomena anàlisis DAFO), on els participants van descriure una sèrie de necessitats i potencials millores en relació a l’estat del sector, sovint en relació a l’administració i el seu potencial rol.

Constatant l’estreta vinculació en aquest cas entre factors econòmics, tecnològics i polítics, i la seva interrelació quan es tracta de redefinir quelcom tan emergent i polièdric a nivell conceptual com l’economia col·laborativa, des del grup de treball es va encetar com a segona fase un redactat conjunt. Aquest ja va estructurar-se amb la intenció de recollir com a esborrany unes primeres propostes i mesures de polítiques concretes per fer arribar a l’Ajuntament de Barcelona (aprofitant la seva consulta pública pel PAM). Alhora, la tasca es va plantejar amb la necessitat d’establir prèviament un estat de la qüestió sobre el sector i una definició de criteris que aclarissin com factors de governança, transparència, impacte o valor afegit són determinants per un tipus concret d’economia col·laborativa que entronqui amb els principis i pràctiques de la producció i la cooperació procomú.

Per a aquest procés d’escriptura col·lectiva es va partir dels resultats del DAFO però també es van organitzar sessions concretes de treball, acompanyant la redacció d’un corpus de contingut que anava agafant forma en paral·lel en un processador de textos en línia, on van participar en conjunt més de 12 persones. Les aportacions en aquest sentit van ser de diferent tipus, des de noves mesures concretes fins a comentaris a d’altres ja descrites, correccions per millorar-ne la precisió o estil de paràgrafs concrets, o referències bibliogràfiques o de casos per a poder ampliar-ne el contingut.

Cal afegir, en aquest punt, que el grup de treball compta com a canals de comunicació asíncrona amb una llista de correu (Mailman) i per a comunicació síncrona un grup de missatgeria instantània (Telegram), eines que van servir també per anar coordinant i comentant la participació en la redacció d’aquell document base.

A banda de comptar així amb l’opinió i participació directa de persones directament involucrades amb el dia a dia d’organitzacions que treballen en el sector, també es va poder partir per l’esborrany d’una visió analítica fonamentada en experiències de recerca prèvies, com es el cas del directori d’iniciatives d’economia col·laborativa procomú del projecte P2Pvalue (així com de la seva versió local amb exemples a Catalunya).

Un altre factor clau va ser el fet que en una fase avançada del redactat conjunt (quan ja hi havia una estructura clara de paràgrafs introductoris i de mesures detallades) hi intervinguessin dos membres del grup que en formen part com a “viquipedistes”. És a dir, dos integrants de l’organització local vinculada a la Viquipèdia i per tant com a experts també en tasques clau de correcció de textos, estructuració de continguts i altres detalls de correcció d’estil i editorial que van contribuir en moments clau a aportar claredat al redactat.

Altres tècniques i eines per estructurar i consolidar les propostes

A més de les reunions de treball focalitzades en proposar mesures, sessions que també es van basar per exemple en l’eina metodològica de Teoria del canvi (amb la que generar propostes concretes per a canvis a llarg termini, i passes prèvies per a assolir-los), un altre prioritat clau en aquesta fase de generació participativa de propostes va ser l’agrupació temàtica. Quan es va arribar a generar un llistat extens de mesures, després d’unes setmanes d’activitat (i per tant es partia ja d’un corpus de desenes de propostes) en van endreçar en àrees per mitjà d’una sessió inspirada en la metodologia de l’agrupament de cartes o “card sorting”, tècnica provinent de l’àmbit del disseny de l’experiència d’usuari.

20160205_142615Seqüència de mesures fent servir l’eina de Teoria del canvi.

Com a resultat van sorgir 8 grans àrees de propostes. Aquestes anaven de recomanacions per a la incubació de projectes fins al seu finançament, canvis en el funcionament intern de l’ajuntament respecte al sector, o altres de tipus purament regulatori, passant per la reutilització d’infraestructures o d’espais. Posteriorment, en altres fases de l’elaboració participativa del document es van afegir tres àrees noves més, quelcom que també va facilitar aquesta tasca prèvia d’ordenació temàtica de continguts.

mesures_clusterAgrupació de mesures en clústers temàtics després del “card sorting”.

Difusió en línia de l’esborrany

Un cop consolidada una primera versió de l’escrit amb les mesures per part del grup promotor de les jornades, es va procedir a publicar en obert a Internet el contingut, a pocs dies de la seva celebració, fent servir una plataforma lliure que permetés a qualsevol persona interessada afegir comentaris a seccions o paràgrafs concrets. Vam triar el desenvolupament recent del programari democracyOS, pel fet de permetre aquestes funcionalitats i alhora ser de llicencia lliure com a tal. Tot i això, per causes degudes probablement al poc marge de temps entre publicar-ho i la celebració de les jornades, o capacitat de difusió entre prou massa crítica en xarxes socials i altres canals, només un nombre reduït de propostes addicionals es va generar en aquell període d’una setmana.

En paral·lel, la redacció d’aquesta primera versió va permetre un exercici d’extrapolar les mesures a un context regulatori europeu, on després de diferents modificacions (allà on es feia referència directa a Barcelona o les seves institucions, així com altres característiques marcadament locals), es va poder traduir i difondre en línia també per tal d’avançar cap a una formulació equivalent que fos útil en altres municipis i contextos. Seguint la màxima de reutilització i aprofitament de la feina feta, tan característiques de l’economia circular o del desenvolupament de programari lliure, aquest tasca prospectiva i enfocament pràctic de la recerca van permetre per tant articular un seguit de mesures rellevants igualment a nivell europeu (en un context on la Comissió Europea s’està mirant d’orientar per tal de regular l’economia col·laborativa, pel seu indiscutible potencial d’impacte social i econòmic).

El format trobada per la validació i generació de polítiques públiques

Com dèiem al principi d’aquest escrit, una de les claus a nivell d’oportunitat i necessitat en el  context descrit (paral·lelament a la redacció de les propostes de mesures), va ser la celebració de procomuns.net, unes jornades presencials al voltant de l’economia col·laborativa en la seva vessant procomú. El programa de les mateixes, de tres dies de durada, es va conceptualitzar i estructurar amb la intenció de cobrir diferents subtemes i reunir experts i projectes rellevants, de mode que poguessin aportar els seus coneixements i experiències amb la mirada posada en les noves mesures polítiques a generar. En aquest sentit, per exemple, a banda d’altre material pràctic o publicacions, es va lliurar a cada assistent inscrit a la jornada un exemplar imprès de l’esborrany redactat, per tal de poder llegir-lo i consultar-lo en paper en qualsevol moment.

A més del format de trobada o congrés com a una eina més de recerca, pel que fa a assolir el màxim de connexió amb l’actualitat o avenços en un determinat àmbit, en aquest punt cal destacar a nivell metodològic dues qüestions. Per una banda, el fet d’haver orientat les sessions a que temàticament poguessin generar respostes enfocades a noves mesures (principalment per mitjà de les preguntes acordades amb els moderadors de cada ponència, o de tallers específics dins del programa per a suggerir noves mesures). Per l’altre banda, un dispositiu de documentació sincrònic que informés en viu, i de manera distribuïda, del que s’argumentava (no només per part dels ponents sinó també en discussions i intervencions amb la resta de participants).

Per a això darrer, l’opció que es va triar va ser un sistema d’editor de text en temps real o “PAD”, en col·laboració amb un seguit de voluntaris a mode de relators prèviament avisats, en base a la tasca de coordinació del projecte de documentació en línia Teixidora, que va liderar la sincronització i difusió dels espais en línia on qualsevol assistent podia aportar notes i mesures concretes que es discutien o mencionaven a les jornades (o fins i tot persones que veien les sessions remotament, gràcies al video streaming). Posteriorment aquesta tasca ha permès recuperar, a banda de notes comentades de les diferents intervencions, més de 40 noves mesures a afegir a les 69 recollides fins a celebració de les jornades.

padsAspecte d’un dels PADs de les jornades per a documentar propostes.

A això cal sumar, com a una altre font de feedback distribuït i de noves propostes durant la jornada, un dispositiu basat en principis bàsics de co-creació i pensament de disseny o “design thinking”, com va ser una pissarra on els assistents podien llegir de manera visual i endreçada les diferents mesures (i a continuació mostrar el seu suport a les que consideressin més importants o rellevants, per mitjà d’uns adhesius de colors). També la disposició d’una altre pissarra en blanc al costat, on escriure o comentar noves mesures després de consultar les ja proposades, va suposar una font documental addicional del que finalment s’ha integrat a la primera versió del document de propostes.

20160311_153505Participants de la jornada donant suport a diferents mesures pel PAM.

20160313_194118Secció de feedback sobre polítiques concretes

20160313_104743Pissarra amb noves propostes de mesures.

Ampliació de mesures, difusió i participació en línia sobre polítiques concretes

Afegint les mesures sorgides d’aquesta discussió i participació de més de 300 persones a les jornades, el document de definició del sector i propostes va passar a una segona versió. Les propostes documentades posteriorment es van poder sumar a un total final de 122 propostes de polítiques per l’economia col·laborativa procomú, com resultat de tot el procés de documentació, que des del portal definit per l’Ajuntament de Barcelona es poden visitar una a una i fins una data límit rebre el suport de persones empadronades a la ciutat.

Això ha permès no només un altre format de documentació en línia i de donar visibilitat addicional als resultats (també a les xarxes socials, amb la possibilitat de rebre encara més feedback de manera distribuida), sinó també que al propi portal de Decidim.Barcelona (on s’acullen propostes ciutadanes de tots tipus en diferents eixos pel PAM) es generessin més interaccions i discussió. Especialment rellevant és que el grau de definició de les propostes permetés per exemple rebre també els comentaris i compromís d’implicació de representants polítics més enllà de la jornada, com ha sigut el cas del regidor que dirigeix les àrees d’Economia i Treballs al govern municipal, deixant-ne constància per escrit.

Properes passes i context metodològic

En el moment d’escriure això encara es troben en un moment de consulta les administracions municipal i europea (Ajuntament de Barcelona i Comissió Europea, respectivament) per les que s’ha articulat aquest procés participatiu de mesures i polítiques amb les que regular i promoure una visió alternativa però fonamentada de l’economia col·laborativa. Tot i això, respecte a futures accions que permetin seguir difonent i fer valdre els resultats, hi ha més moments clau planificats, com ara rodes de premsa o altres trobades, així com la implicació de més persones expertes i de representants del sector en una nova versió de l’escrit, com a beta permanent o “work in progress”.

Respecte al treball metodològic i participatiu aquí descrit com a aproximació al co-disseny de polítiques públiques, forma part de l’enfocament del grup de recerca Dimmons però també d’altres organitzadors que s’han implicat, entre el nombrós equip d’entitats col·laboradores de les jornades. De fet una de les sessions de les mateixes va estar dedicada a com des del pensament de disseny i les pràctiques àgils o “Agile” es pot donar suport a noves iniciatives vinculades al procomú (on van compartir-se experiències en aquest terreny d’actors locals com ara Holon o Platoniq).

Creiem que representa un camp d’aplicació fonamental en noves maneres que permetin la participació ciutadana i institucional de forma dinàmica i efectiva, informant mesures i accions reals (alhora que els processos de recerca en que es basen). Quelcom pel que opinem que hi ha encara molt per proposar i fer, tractant d’aplicar com en aquest cas principis d’obertura i transparència tant a les eines com els resultats, per tal de fomentar-ne la seva reutilització.

Save

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *